dilluns, 18 d’agost de 2014

Els meus besos, els teus.


¿On han anat tots els meus besos?
Tots aquells que amb la puresa del meu cor et donava,
tots aquells que et deien de mi, més que mil versos,
tots aquells, que cada nit recordava.

No és un bes més meu que teu per donar-te'l,
si te'l vaig entregar, fou per estimar-te, i així va ser,
si un bes meu, es més teu que meu, es per estimar-te,
si un bes meu, et fa més calfor que altre, és per ser sincer

Que no vull pas, que em mires a l'altre costat dels meus llavis,
que vull que una única mirada siga prou per donar-t'ho tot,
ja siga una abraçada de foc, o un bes cristal·lí,
ja siga una paraula per alçar-te, o un muscle on ser els dos.

¿On han anat els meus besos? A buscar-te,
no seran lluny, allà on vages seràs dolça, perquè dolç sé voler-te,
troba'ls, i digues-los que no tornen, que no em calen,
troba'ls, perquè els meus besos, sense tu, sols es poden perdre. 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Dis-me què en penses, així podré millorar: