Avui me'n vaig

Avui me'n vaig, ma casa deixe, ta casa salude;

dic adéu al verd de les meues muntanyes,
dic adéu als rius, que en faltar-me, enyore.

Avui agafe el camí que em toca, no el que vull,

avui, oblide el cridar de ma mare, el callar del meu germà,
dic adéu, per anar lluny, lluny.

Que m'estime ma terra com cada avantpassat meu, 

que el cel és mes clar a aquesta part del món,
que si mires bé, veuràs somriure la lluna quan ens véu.

Que a cada nit en pense en la meua terra,
que els núvols riuen sols ací, i sols ací els sents,
que cada fulla d'arbre no és pas morta, és verda.

Cada pas que em quede fins anarme'n faré tremolar,
que no és més que ma terra la que més estime,
perquè podré anar lluny, ¡ però mai oblidar!

Me'n vaig, deixant-hi les coses que més vull,
la meua ànima, la meua esquena i el meu temor,
perquè tots ells formen part d'una casa, del meu escut, del meu amor.