Sentir-te sentin-te lluny

Avui he sentit el teu sentir,
i, tanmateix, he volgut el teu voler.

Perquè sols vull la veritat si la puc tenir,
i les mentides que fas no tenen peus per còrrer.

Sota un mirall mentider et mire, on em veig amb tu,
¡Fort mentider, dolç amic, nou bressol!
Que em mostra cada vegada els teus ulls,
on es miren amb els meus i cerquen un nou tresor.

I pot ser tot siga un trist malson,
però jo no vull despertar si tu encara hi ets aci,
perquè més em val un mon obscur a la claror del teu cor
que la llum més pura, sense poder-te sentir.

Que si no et trobes enlloc, crearé camins per tu,
i si et perds on ets, buscaré per fer-te tornar, ¡No corris!
Perquè jo pot ser puga buscar-te sense ser-ne segur,
però el meu dintre no podrà tornar a voler-te, si no m'obris.