dimarts, 8 d’abril de 2014

D'ella, la lluna.

Si va lluitar era perquè era fort.
Si va guanyar, fou perquè era dèbil.
I si va perdre, fou perquè era enamorat.

Ella no obstant, el volia perquè era enamorat.
L'odiava perquè era fort.
I el trobava a faltar perquè era dèbil.

I quan va morir, els enemics el veieren més fort que mai.
Quan va morir, qui el matà el conegué més dèbil que ningú.
Quan morí, tots el veieren com el major enamorat.

I per això, a dia d'avui tenim un sol fort que ens lluita la llum al cel cada dia.
I per aquesta raó, se'n va, donant-nos a la seua força, la lluna, sent dèbil.
I es per això que ell, el sol, creà les estrelles, perquè era enamorat, més que ningú, més que mai.


D'ella, la lluna.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Dis-me què en penses, així podré millorar: