La generació política del 2000.

"Vergonya, cavallers, vergonya"

Vosaltres sou la generació del 2000. La generació política, per supost; no, vosaltres naixereu fa molt, a una època en la que la corrupció us va ensenyar a callar la boca mitjançant bitllets. Vosaltres sou el resultat d'una fastigosa manera de viure, odiosa, pobra i falsa. Sou la generació política del 2000, i portem catorze anys aguantant-vos.

Que podria ser l'excepció de la norma aquell polític que caga or solament amb la corrupció que mana de les seues mans, però no, més bé, sou tots una colla nacional de bruticia i pobresa. No hi ha un, i sí, generalitze perquè tots sou un, tots sou la raó que milions de persones s'encissen.

No sou homes, ni dones, ni humans. Sou un verí ple d'odi, odi de la gent que jurareu, prometéreu i foreu elegits per a protegir, ajudar, i alçar. No hagueu fet res. Hagueu deixat que la gent perda, no l'il·lusió, no la força, la gent ha perdut la fe per culpa vostra.

Hagueu convertit una senyera, un himne, un poble, una llengua, o més, tot, en motiu de fugida, burla i, sobretot fàstic. No sou més que la generació política del 2000, allunyada de glòries i honor, i plena de fem i mentides.

No sereu recordats. La vostra vida val menys que la dels bous que maten a costa del vostre consentiment. No sereu recordats, sereu odiats com a la generació política del 2000, aquella que va canviar un poble separat que, un dia, fart de mirar-vos riure, es va alçar i, sí, més d'un de vosaltres haurà de fugir, lluny.

Però no és això el que vull.

No, jo vull que ho pagueu. Jo vull que tots els pecats que féreu, siguen pagats. Per a que els vostres fills també cagaren or, hagueu sumit tota una nació orgullosa i meravellosa en la més obscura obscuritat, en la més fonsa por que pot provocar la falta de drets i de llibertat.

Jo no puc fer-vos res. No ho faria tampoc. No pense riure per la vostra mort, no pense senyalar-vos ni pense fer-vos una mirada. No mereixeu més temps del que soc malgastant amb aquestes lletres, fartes ja de que mireu tot un poble des de la seguretat que proporciona un càrrec que us fou donat, esperant una mica de compromís.

Vergonya, cavallers, vergonya.

Sempre dispost a cagar sense ser d'or, a sobre vostra.