El meu preu

El meu preu és tot bes teu,
tota vegada que t'ha dormit pensant-me,
cada raig de sol que en preguntar-me, t'ha trobat.

Me venc a tu per dos mirades,
la d'anada, la de quan me'n torne;
em venc barat, si vols: miram una sola vegada,
però no em tragues els ulls de sobre.

Que te pertanyeré per un somriure honest,
perquè sols puc ser-te si som dels dos,
un abraç, un riure, un bes...amb els ulls oberts,
que si cal...ho venc, i t'ho torne tot.

La moneda que em val és el teu nom;

i sols si ve de tu, l'aire que respire;

soc una espurna sense gairebé diners ni tresor;

te'n has anat, i no tinc més que records per viure.

El meu preu,
una nota de la teua boca, una sola paraula,
soc presoner de tu, però no hi vull altre lloc ni relleu,
vull ser-hi de tu, si sent-ho, no hi ha riquesa que valga.

El meu preu, tu, si vols,
el teu, tot i això, esperar,
i esperar, per aquell qui vols,
no es més que comptar nits, en un sospir,
en un demà.