dijous, 1 de gener de 2015

Neu fosa


Eres el fred que ma esquena acarona,
un sospir gèlid d'una nit que va perdre front una alba.
Eres la calor d'un malson que ma ment endolça,
perquè sóc un il·lús que encara creu en la paraula.

Eres la nit que fa foscor dins, que ja no fa llum fora,
tota llum ha desaparegut per ser una lluna apagada.

Eres el dia que no cau, perquè el teu gall ja no sona,
no hi ha ja cap del meu món que espere per trobar-te ara.

Eres, fores i pot ser sigues sempre una joia que no devia tocar,
però pot ser amb el temps m'hi perdone,
perquè jo he buscat llum on sols era un èstel,
perquè espere que baix el meu mateix sol, no et torne a vore.

Si tu, sense mi, jo endavant,
si jo, sense tu, sempre, on siga;
perquè si jo amb tu, sense mi,
perquè si tu amb mi, mor la meua vida.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Dis-me què en penses, així podré millorar: