No tornes

S'ha llançat un món a perdre en cada paraula reviscolada,
s'ha perdut un clamor per un futur que ja no enlaira,
perquè una bona nit és aquella on no sento la teua veu callada,

i pregue, per una promesa que em valga.

¡Que no et vull ni lluny ni aprop,
que et vull a l'altra part del món!
Que no eres ja calor ni fred, que eres foc
a un cor que t'ha abraçat a tu, sense faltes, ni condicions.

Demane que siga el teu caminar com el meu tremolar,
recte, llunyà, continu i, per suposat, sense mi,
perquè sóc el que una vegada vaig perdonar,
soc un jurament d'un xiquet, que no va morir.

Que el més difícil serà aprendre a oblidar,
i mira que en serà, de fàcil, oblidar el que he aprés,
perquè ja no hi ha nota que tocar i cantar,
ni pell, on fer de llit, cau e instrument.

¡Que no et vull ni ara ni mai,
que el temps siga el que més ens separe!
Un dia, un mes, un any, espera, que no anirà
el meu tocar que no hi ha manera que et recorde.

S'ha perdut una paraula que mai ningú dirà d'igual,
perquè esta ho és, d'una bon nit.
Firmar un escrit una nit de finals,
la manera de matar dimonis que semblaven dormits.

Que hi ha al dintre d'un passat fos un voler que ja no vol,
pot ser glaçons de por, però m'hi faré de voler,
i si hi ha un futur que fa mal, serà així, però sòl,
perquè és el camí per caminar un tapís amb un sol lluent.

No tornes, ni ho vull ni ho desitge,
que hi ha mil maneres de dir-ne adéu, i amb totes has fet mal,
ara és hivern, i fa fred a a tot el que n'és digne
de dir-se, que una vegada, fos teu...tot i que ara, ja, mai.