Abans d'anar-me'n

Abans d'anar-me'n, vull,

perquè, de no, seré mort en vida,
una mirada sincera, per mi, tot el teu ull,
vull una paraula de sentiments plena i buida.

Vull que vingues i no vages, que tornes anant,
que el camí que de tu me separe, siga el de tornada.

Vull tornar a veure el somriure que t'hi acompanyava, somiant,
i per somiar, torne a demanar una lluna en una nit d'hivern, gelada.

Abans d'anar-me'n vull poder tenir-te al prop,
dormir amb tu, sense posseir-te o fer-te mal, sols una nit en prec,

Una nit emmalaltida per la sorra d'un voler que dol,

 una única vegada per a tornar a ser capaç de descansar per mi mateix.

Si pogués, mentiria cada vegada per oblidar,
una vida que callés per evitar mirades doloroses,
una veritat que amaga fer que no s'hi fan,
un penediment per empènyer-te, i que somines.

Abans d'anar-me'n vull el que no tinc,
el que a la meua vellesa s'hi troba.
Una pell que vull d'abric,
una boca, que no em calla.