dimecres, 25 de març de 2015

Mai



Mai no cap més un sempre,
a cap de soterrar, canvio de sentit un bressol,
i l'ira del mirar d'un univers fet per tu.

Més que un desterrat, me sento traïdor del meu esser,
íntim amic d'un passat malmirat,
ira d'un sentiment que ja no s'apropa a cap llum.

¡Maleïda la falta que em fas per creure!
A cau d'orella ta veu, a cau de mi, res,
intriga on anirà ara la primavera que eres tan lluny.

Milers d'errades fetes prestatges, escalons per seure,
altra realitat irremeiable on mirar-se,
intriga on anirà ara l'hivern que no hi ha futur.

Mai no cap més un permetre,
a clau i a defendre, tot tancat per no saber-te.
I com pany, la inhibició del teu mur.

Mai.

Mai més.

Mai més, amb tu.



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Dis-me què en penses, així podré millorar: