Sentir per sentir

Ni tu, ni el teu reflex, 

ni jo ni la meua ombra,
no hi ha de nosaltres un passat connex

perquè ja no som els mateix d'aquella volta.

No som els mateixos, és cert.

Hi ha forces, no obstant, que m'hi empenten,

hi ha llocs al món on és sent més fort el teu alè,
allí on les paraules no és senten
si no és amb un sentiment vertader.

No sóc jo, ni ho seré,
darrere de cada promesa, un món de tinta,
ni tu seràs un record perenne
ni jo una paraula dita i redita.

No som els mateixos.

Que en sentir i caminar, hi ha un llac de dolçor,
una tristor condemnada a callar en silencis.

Que és la més bonica de les cures l'agonia a la foscor
perquè és el millor dels llocs on ningú em senti.

Ni tu ni el passat condemnable,
ni jo, i el futur perpetu,
res, el res més inexorable,
res, el no res més obscur.