divendres, 10 d’abril de 2015

La promesa


Un bes per la puresa de la teua pell;
tracte fet, oblide tot, calle suau.
Un bes, un altre, si n'és possible,
calla'm la boca i et promet no més tinta al meu cau.

Un llaç per el teu bé que no és sino altre, un més,
que estimar cada absència era estimar cada llavi,
on altres pagaven amb callars, tu m'hi pagaves amb un silenci
atormentat per la mancança del teu ser.

Que avui concloc la misèria d'una tinta venjativa,
que m'hi torne més obscur.
No perc l'amor, no, perc la vida,
perc la manera de creure'm la mentida aquella del futur.

Un bes per una empremta,
un entendre per els teus pors.
Pot ser m'hi donaràs la mà, però no seràs la mateixa,
ni la meua esquena serà teua de nou.

Que demà trenque monsons i resos,
cada tremolar, la passió per fer-te de nou,
que cada gota serà per mi, sentir els teus besos,
que per sempre, podre sentir-te com el teu nom.







Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Dis-me què en penses, així podré millorar: