divendres, 29 de maig de 2015

Silenci en saber-ne



He sentit que encara hi ha estrelles,
que per més enllà del cel,
encara ens recorden per damunt d'elles.

He notat, que encara hi ha parts de mi,
que no saben tornar a casa;
si no pregunten a les parts de tu que encara tinc.

He vist al meu cor assabentar-se, prudent,
de que hi ha astres, que no saben fer llum,
ara que ja no són prop teu.

¡Que no sé estimar d'altra manera
perquè no en sé de respirar sense respirar-te!

¡Que no hi ha cel sense estrella,
i no hi ha poesia que te'm calle!

I si aquest és el destí que se'm representa,
seré dolç esclau d'un nom mai acabat,
perquè seré mut de la fonètica més tendra.

Perquè no hi ha pensar que no siga amb tu,
perquè no hi ha tu que siga part
de la meravella del món que creares, és ja fum.

I en diuen estimar posseint,
que en diuen grilló de assabentar-te,
i jo, que sent teu, n'he sigut reu i el més ric.

¡I en diuen estimat posseint!
Estimar mirant qui es qui
és com fer l'amor, esperant el teu èxtasi...

...sense saber-ne que el meu era prou amb tenir-te ací.



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Dis-me què en penses, així podré millorar: